Booktrailer El noi del timbal

100 anys de Roald Dahl

Avui celebrem el centenari de Roald Dalh, un dels genis de la literatura infantil.

Fantasia, originalitat i humor són alguns dels elements que no hi manquen en els seus llibres per a nens i nenes.

Els personatges estan molt ben caracteritzats. Sovint t’identifiques amb els protagonistes. La majoria de vegades, aquests són víctimes d’algun personatge antígon i han de buscar la manera de vèncer-lo o superar els seus problemes (Matilda, Fantàstic Senyor Guillot, La meravellosa medecina d’en Jordi…).

Una de les grans obres i més conegudes de Roald Dalh és Charlie i la fàbrica de xocolata, un llibre de la que s’han fet vàries adaptacions al cinema, i que aporta molt valors al públic juvenil.

Actualment, Spielberg ha adaptat un altre dels seus contes: El gran amic gegant, una història encantadora que us aconsello llegir.

Els més petits –i no tan petits-, ben segur que gaudiran del Fantàstic senyor Guillot, un conte divertidíssim.

Xavier Margenat

 

La noia de la biblioteca

La Núria Pradas ha demostrat que, a més de ser un referent en la novel·la infantil i juvenil, també sap captivar-nos amb una novel·la d’adults. La noia de la biblioteca (Columna, 2014) n’és la prova. Aquesta espectacular novel·la ens mostra les vivències d’una noia obrera que fuig del seus orígens humils, i està a punt d’aconseguir-ho quan s’enamora d’un jove de classe rica; alhora que et mostra els conflictes i revoltes de principis del s.XX a Barcelona i la creació de la Biblioteca de Catalunya. D’una manera molt convincent descriu la diferència entre classes socials de l’època i diferents maneres de veure i enforcar la vida. Història i ficció encaixen perfectament i es complementen per potenciar aquesta obra.

Malgrat algun molt petit moment en la relació de la parella que particularment no he trobat a l’alçada de tota l’obra, en general és una història magistralment narrada i ambientada -trasllada al lector en aquella època, et fa viure aquells moments històrics-, amb uns personatges molt ben caracteritzats i creïbles, un ritme que t’enganxa i uns girs que et sorprenen.

Caldrà veure en les properes obres, en què més ens sorprendrà aquesta autora que, com ha demostrat, apunta molt amunt.

La noia de la biblioteca

Cornèlius i el rebost dels impossibles

A Carles Sala i Vila sempre li ha agradat escriure sobre coses impossibles, les possibles ja les veiem cada dia, i en aquest original conte deixa palesa la seva gran imaginació i el seu geni creatiu, tant per la història en sí com, fins i tot, pels noms del personatges del rocambolesc poble on succeeix l’aventura, el poble de Tort “que no té un pam de pla”. Tot comença el dia que arriba al poble un vell cec anomenat Cornèlius, acompanyat d’un noi, en Tobies, i d’una cabra. Aquests extravagants personatges s’instal·len a la Casa Estreta on volen muntar-hi una mena de botiga anomenada “El rebost dels Impossibles”, un local on pots intercanviar el que et sobre a canvi del que et et manca (valentia, optimisme, intel·ligència…). Però aviat tot s’embolica.

Amb Cornèlius i el rebost dels impossibles (Premi Floch i Torres, 2009) descobriràs una magnífica, divertida i entranyable història, escrita amb bona ploma i curulla de valors.

Autors en perill d’Extinció

Copio un article de Jordi Cervera, publicat a El Punt Avui, el 21/08/13

La represa del curs literari serà també el debut en societat de l’APE (Autors en Perill d’Extinció), un grup format per escriptors i il·lustradors lligats a la literatura infantil i juvenil, disposats a lluitar contra els mals que afecten el sector.

N’hi ha que són endèmics, com ara la poca consideració que els grans mitjans de comunicació tenen vers la literatura infantil i juvenil, i d’altres de recents, com ara la perversa idea de socialitzar els llibres de lectura escolar en nom d’aquesta crisi que serveix per emparar totes les barbaritats polítiques i socials que passen pel cap dels dirigents, que saben gestionar tot el que afecta els altres i no toquen ni una coma d’allò que els afecta a ells.

Els mals endèmics tenen una cura més complicada, i més si tenim en compte que, per norma general, els nostres polítics són cada cop menys humanistes i comencen a no saber el que és un llibre. Costa generalitzar, però tinc la sensació que si les classes dirigents llegissin no farien ni la meitat de barbaritats que fan.

Ara, la brillant idea de socialitzar els llibres de lectura en favor d’un hipotètic estalvi econòmic apunta cap a un nou disbarat de proporcions immenses i de conseqüències més aviat fatídiques. La idea de fons és reduir despeses amb la compra d’un títol que, per amortitzar-lo, es convertirà en lectura obligatòria durant anys i anys. La conseqüència més evident és el descens del negoci. Els autors tindran menys vendes i tota la part creativa i industrial se’n veurà ressentida. I aquesta és una part, la que agafen els detractors per convertir-la en arma de combat amb aquella idea de: “És clar, el que voleu els escriptors i els il·lustradors és seguir guanyant diners.”

Potser sí que els autors de literatura infantil i juvenil, com els metges, els lampistes i les ballarines del Paral·lel, aspiren a viure de la seva feina, però en aquest cas concret no és només això. Amb aquesta manera de fer política tots vivim una miqueta o molt pitjor, excepte els polítics que han sabut i saben blindar el seu estatus a prova fins i tot de les seves pròpies decisions.

Hi ha perills indiscutibles i aviat irreversibles. D’una banda, es converteix la lectura per plaer i per emoció en un apèndix més de les estructures de la classe. Agafar un llibre que no estrenes tu i que després de tu passarà per moltes altres mans, llegir-lo i tornar-lo, té més a veure amb l’obligació que amb el plaer. Si no t’ensenyen de petit a escollir, a buscar, a valorar i a estimar els llibres, mai no ho faràs.

Canalla de tot el món ha llegit, guardat a la seva biblioteca i rellegit la nissaga Harry Potter. Aquesta sensació és única. I no, no té a veure només amb la propietat privada. Té a veure amb l’emoció de crear el teu propi imaginari lector, de saber que hi ha uns llibres que t’han emocionat, que pots rellegir, que tens a l’abast i, sobretot i fonamental, que formen part de la teva essència, del teu procés de creixement, de la teva vida.

Això és el que es perd amb la idea de socialitzar els llibres: l’esperit, l’ànima, el plaer de llegir. La lectura és sensibilitat, emoció, cultura, somni i tot això, si no es comença estimant l’objecte (sigui en paper, digital o en un microxip implantat al cervell) i tot el que representa, és impossible d’aconseguir més tard.

Tenim tancs, bancs milionaris, polítics amb les despeses pagades, i també tenim avis que no poden anar al metge, que no es poden operar, i aviat canalla que no serà capaç d’emocionar-se amb un llibre perquè ningú no li haurà pogut/sabut encomanar la passió de llegir. Els pobles savis aposten per la cultura i per la salut; nosaltres hem apostat pels bancs i per la política demagògica i barata. Algun dia veurem que el preu a pagar era massa alt, però ja serà molt tard.

El Punt Avui – Jordi Cervera 21/08/13

La lògica de l’escorpit

El famós actor i director de cine “Orson Welles” explicava aquesta rondalla de l’escorpit i la granota.

Un escorpit va demanar a una granota que el deixés pujar a la seva espatlla i l’ajudés a creuar el riu. La granota s’hi va negar: “Si et deixo pujar a la meva espatlla em picaràs, m’ofegaré i em moriré”. L’escorpit li va contestar:  “Això no té cap lògica (als escorpits els agrada molt la lògica). Si em piques, ens enfonsarem els dos i jo també em moriré”. Al final la granota es va deixar convèncer. Quan estaven creuant el riu, llunys encara de l’altra riba, la pobra granota va sentir una dolorosa picada a la seva espatlla. Quan començaven a ofegar-se la granota li va preguntar: “Per què ho has fet això. No té lògica”. L’escorpit va contestar: “Ja ho sé. Però és el meu instint, la meva naturalesa és així. Jo no hi puc fer res”.

Els animals segueixen el seu instint. Els homes tenen voluntat. Són lliures. Alguns, però, es deixen portar per l’instint, per les passions, i van perdent la capacitat de dominar la voluntat. S’animalitzen. La voluntat cal exercitar-la, com els atletes el seu cos, perquè no es debilitzi.

El cavaller del drac

 

Títol: El cavaller del drac (Drachenreiter, 1997)

Autora:  Cornelia Funke

Columna Edicions SA, 2006

Aventura. A partir d’11 anys
Els dracs estan en perill d’extinció. En Ben, un noi sense família, i Pell de Sofra, una follet rondinaire, ajudaran al drac Lung a volar fins a l’Himalaia, a cercar el lloc on, segons una llegenda, hi ha el refugi dels ùltims dracs. Pel camí es trobaran un munt de perills. Entre ells, el malvat drac Ortiga Abrassadora, els perseguirà per exterminar-los.

El cavaller del drac és un llibre ple ‘aventures, d’humor i personatges simpàtics. Una de les millors novel.les infantils, crec jo, de l’escriptora i il.lustradora alemana Cornelia Funke.

Altres llibres de l’autora d’El Senyor del lladres, Deixeu en pau la Mississippi!, Cor de tinta, Sang de tinta…

Nova campanya de présctec d”El Tresor del Ter” a les escoles.

El Tresor del Ter

Aquest nou curs 2012-2013, el Consorci Alba-Ter ha iniciat una nova campanya de préstec del llibre “El tresor del Ter” a les escoles de la conca per utilitzar-lo en el seus treballs didàctics. Els tres últims cursos la iniciativa ha tingut una gran acceptació.

“El tresor del Ter” és un llibre juvenil d’aventures adreçat a nens i nenes d’entre 10 i 12 anys que permet descobrir diferents elements naturals i culturals del riu Ter. L’autor del relat és Xavier Margenat i el llibre va ser editat el 2006 pel Consorci Alba-Ter. Cada escola pot tenir fins a 20 exemplars del llibre, un màxim d’un mes.

El tres cursos acadèmics el llibre l’han pogut gaudir 34 escoles de la conca del Ter, arribant a més de 700 nens i nenes. Entre les escoles que cada any han sol·licitat el préstec hi ha el CEIP Doctor Robert de Camprodon, el CEIP Pompeu Fabra d’Anglès i el CEIP Doctor Sobrequés de Bescanó.

(Nota de premsa d’El Consorci Alba-Ter)

Blanca com la neu, vermella com la sang

“Blanca com la neu, vermella com la sang” (Rosadelsvents, 2010) és una  commovedora història d’amor. Una història que ha entusiasmat  els joves i s’ha traduït a nombroses llengües; una història que és alhora senzilla i profunda; una història que connecta amb les preocupacions dels adolescents i els descobreix noves mires. Una vivència que ens  parla de l’amor i la mort, que ens ajuda a preguntar-nos sobre les qüestions més vitals, i alhora dóna una raig de llum al sentit de la nostra vida quotidiana. Fàcilment ens  identificarem amb la tendresa dels personatges d’aquesta primera novel·la d’Alessandro D’Avenia, un jove escriptor i guionista que , com un dels seus personatges, el professor “somiatruites”, demostra que coneix molt bé les preocupacions dels adolecents.

Com dirà en Leo, el protagonista “sempre m’he preguntat per què l’amor i la sang són del mateix color. Ara ja ho sé”.

El Tresor del Ter

El Tresor del Ter és la meva primera novel.la juvenil il.lustrada per l’artista gironí Pau Morales.  El llibre ens explica les aventures de Joan Sala cercant un tresor d’un avantpassat seu, en Serrallonga. Per trobar el tresor segueix tot el Ter, des dels Pirineus fins a l’Empordà acompanyat de l’avi Benet, un vell rodamon.

En aquest llarg viatge viurà un munt d’aventures, serà perseguit,… i, alhora, descubrirà la fauna i les llegendes relacionades amb el riu i amb els pobles per on passa.

Afegeixo els comentaris d’un jove lector que va escriure en el seu bloc:

“El tresor del Ter és un llibre que va escriure el saltenc Xavier Margenat l’any 2006. A l’escola l’Aulet de Celrà van representar-lo amb una obra feta pels tres cursos de quart de l’any passat.
Va d’un nen que té la mare malalta i que la seva família és pobra, no tenen diners per portar a la seva mare a l’hospital. Al cap d’uns quants dies s’assabenta de què hi ha un tresor al riu Ter a l’Estartit i un dia se’n va de casa en busca del tresor. Viu una gran aventura amb l’avi Benet, un vell pagès que el troba a Sant Joan de les Abadesses. És un llibre per totes les edats, hi una historia que quan comences a llegir-la no pots parar sembla que tú siguis dintre el llibre jo el tinc i m’el estic llegint, us el recomano. aquest és un llibre que si t’el llegeixes et venen ganes de fer el que fan els personatges, és un llibre que té trossos sentimentals, de por (molt pocs) i trossos més de felicitat, un llibre així no es pot trobar en molts de llocs, ja llibres quev estan bé però aquest és un dels millors llibres que m’estic llegint, i a més a més a darrera el llibre hi ha tots els llocs per on passa per anar a trobar el tresor. quan el llegiu si és que el llegiu us divertireu molt perquè és una molt bon llibre per llegir.”

(Adrià Mir)