La Núria Pradas ha demostrat que, a més de ser un referent en la novel·la infantil i juvenil, també sap captivar-nos amb una novel·la d’adults. La noia de la biblioteca (Columna, 2014) n’és la prova. Aquesta espectacular novel·la ens mostra les vivències d’una noia obrera que fuig del seus orígens humils, i està a punt d’aconseguir-ho quan s’enamora d’un jove de classe rica; alhora que et mostra els conflictes i revoltes de principis del s.XX a Barcelona i la creació de la Biblioteca de Catalunya. D’una manera molt convincent descriu la diferència entre classes socials de l’època i diferents maneres de veure i enforcar la vida. Història i ficció encaixen perfectament i es complementen per potenciar aquesta obra.
Malgrat algun molt petit moment en la relació de la parella que particularment no he trobat a l’alçada de tota l’obra, en general és una història magistralment narrada i ambientada -trasllada al lector en aquella època, et fa viure aquells moments històrics-, amb uns personatges molt ben caracteritzats i creïbles, un ritme que t’enganxa i uns girs que et sorprenen.
Caldrà veure en les properes obres, en què més ens sorprendrà aquesta autora que, com ha demostrat, apunta molt amunt.
La noia de la biblioteca
Els Contes Perduts 